Coses i Curiositats

Eh, no es tracta de presumir perquè tinc coses. Al cap i a la fi, són coses senzilles.

Es tracta de gaudir tot fotografiant i inserint al meu web alguna cosa que tingui guardada com a element curiós o de record. Són coses que he pogut conservar durant anys, precisament, pel seu poc valor econòmic.

Algunes les mostro com a curiositat, com per exemple la tablet, ja que la vaig guanyar en un concurs que feia una marca d'un producte gens aconsellable. Aquella que sempre, quan estava permès, es promocionava tot dient "responde al reto del sabor". Veieu com la imatge corporativa i un eslògan associats a les marques, funcionen?

Mira què tinc

Aquest antic envàs de iogurt Danone el veia des de molt petit a una prestatgeria de la cuina de la meva tieta Rosa, a Sant Feliu de Llobregat. Sempre li deia: "Tieta, que em pots regalar aquest Danone?" I ella, amb un somrís, contestava: "Quan siguis més gran ja ho veurem." Així van passar, que jo recordi, uns 17 o 18 anys. Quan vaig tornar de la mili un dia que vaig anar a veure'ls, em va dir: "Sempre t'ha agradat, aquest envàs, oi? Doncs té, ara ja és teu." I me'l va regalar. El conservo des de fa més o menys 35 anys.

¡Mira què tinc!

Una germana, la petita dels tres germans, que va ser, fà uns quants anys, la primera locutora en fer la franja de ràdio nocturna a Ràdio Marina 100.3 FM. En aquella época, el director de l'emissora era en Francesc Pla, Ràdio Marina no feia programació de nit en directe i va ser quan la Rosa Maria es va incorporar a l'equip de locutors de la casa, que l'emissora va començar a parlar en directe a tota aquella audiència que per raons laborals, d'estudis o d'altres preferien com a companyia radiofònica Ràdio Marina.

La temporada d'aquesta programació nocturna no va ser massa llarga, no per raons professionals, però el fet de ser la primera locutora en fer ràdio de nit a Ràdio Marina ja no l'hi ho treu ningú. Potser us pot semblar un fet sense massa importància, però a mi em fà il·lusió que en quedi constància.

La Rosa Mari ja tenía experiència com a locutora d'haber estat força temps a Ràdio Calella, on feia programes sola, i el que feiem els tres germans Rosich, La Rosa Maria, en Francesc i jo. El programa era el mític "Diumenge, la Ràdio i Tú". Francesc (en Siscu) era el nostre germà mitjà. Malauradament ens va deixar amb 49 anys. Però sempre està en, i amb nosaltres.

¡Mira què he fet!


El primer anunci de Ràdio Calella, gravat en forma de falca de 45". Va ser escrit i locutat per en Lluís Turró i jo mateix.

El Lluís i jo vam fer les nostres primeres pràctiques de gravació de ràdio amb l'equip de música del Lluís, a casa seva.

Per practicar, entre altres coses, feiem gravacions d'entrevistes, presentació d'events esportius, radio-noveles i l'anunci que vam escriure i feiem servir per practicar les gravacions era del Restaurant La Parrilla. ( en aquelles dates La Parrilla ja patrocinava un programa a Ràdio Calella). Nosaltres no els hi vam mostrar mai aquella falca, només era per practicar.

Quan vam estar a punt, i amb ganes de ser col·laboradors de l'emissora local, una de les pioneres a Catalunya, vam parlar amb el director de Ràdio Calella Lluís Mayà. Vam presentar-li la nostre idea per fer un programa musical, d'humor i de noticies relacionades amb el Campionat de Penyes de Futbol (en aquell moment, això de les penyes, no ho feia cap programa).

Una de les condicions d'aquella época perquè algú fes un programa era que tenia que trobar un patrocinador. Nosaltres vam parlar amb en Cinto, de Viatges Astoria, que ens coneixiem del Campionat local de Penyes de Futbol. La idea de patrocinar aquell programa i sortir per la ràdio li va encantar, (una cosa nova; local i en català). Al cap d'uns dies va escoltar l'anunci que li vam fer i un dijous 3 de març a les 00,00h començava el nou programa "La Cullerada" presentat per Pep i Lluís.

Per a Viatges Astoria vam fer diferents verssions del seu anunci però sempre amb l'slogan, també creat per nosaltres; Viatges Astòria, perquè viatjar és Viure.

Perquè consti; les ganes de fer ràdio ens van venir quan la calellenca Dolors Rovira ens va convidar al seu programa dels dissabtes a la nit per fer-nos una entrevista, ja que en aquella época en lluís i jo feiem, de tant en tant, shows d'humor en algunes discoteques de la zona. (era l'época en que encara no es coneixien, o no existien, els ja juvilats "Martes y Trece", "Cruz y Raya" i quan el malaguanyat explicador d'acudits Eugenio començava a ser famós. A la discoteca Skorpio es feien cada divendres nit actuacions i el circuït rotatiu amb actuacions dels humoristes Eugenio, Ramón (el que després fou el sr. Encarregat de Filiprim de TV3, el ventriloc Chevalo i els calellens Pep i Lluís, entre d'altres.

M'agrada comentar-ho com a curiositat històrica perquè, es vulgui o no, va passar i està documentat.

¡Mira què he fet!

Col·laborar amb l'historiador calellenc Domènec Mir i Moragues en la producció del video documental històric Calella en Imatges. Tota una experiència que vaig compartir també amb el fill d'en Domènec, Manuel i amb en Joaquim Miracle que va tenir cura de la magnífica selecció musical.
Continuara.

¡Mira què tinc!


Una pancarta que vam confeccionar artesanalment les meves filles i jo per sortir als carrers de Calella a mostrar el suport de la publicació "GuiaÚtil Gum" a la Volta Ciclista a Catalunya que tenia a Calella final i sortida d'etapa. Estiu 2012
En aquella época jo era el coordinador d'aquesta revista que va ser la primera i de moment única, en publicar mensualment les agendes d'activitats completes de les 12 poblacions de l'Alt Maresme, essent també la única que es distribuïa a les 12 poblacions.

D'alguna manera el que amb aquella acció volia donar a entendre era que, aprofitant un esdeveniment esportiu d'aquesta importància, les associacions, entitats i perquè no, també les empreses privades, o mitjans de comunicació locals, teniem una ocasió d'or per demostrar el suport a tot allò que porta el nom de Catalunya i a les iniciatives que ajuden a fer venir gent i a promocionar Calella aprofitant el ressó mediàtic de la pròpia prova. Aquesta idea l'he tingut des de sempre i l'he proposat a tots els mitjans de comunicació on he treballat i que en algun moment es presentava l' ocasió de fer una cosa així i sense massa despesa. Però només en aquesta ocasió era jo qui decidia. Per això ho vam fer.