Estic molt espès
Ficció
dimecres, 28 de març, 2007 per Josep M. Rosich - 1223 lectures

Aquesta és una petita part de la petita historia d'un petit empresari que volia ser gran.

El que a ell de veritat el preocupava, a diferència d'altres homes, era el seu tamany com a empresari. Entenia perfectament que tot no es podia tenit gran, però li tocava la moral el tenir allò més petit que altres i es deia, perquè els altres tenen empreses grans i jo la tinc petita? De fet, sempre, des de petit, permeteu-me l'expressió, volia destacar i per això es comprava la goma d'esborrar més gran de la papereria, quan es ficava el dit al nas, s'hi ficava el dit gros, i a l'hora de còpiar a classe ho feia del mestre. La questió era destacar. Un dia algú li va dir, amb aquesta actitut mai et faràs gran. Això el va marcar. Sortin del cole es va apuntar a l'associació de geganters del poble. Allí, el president li va dir; de moment comque encara ets petit (cullons una altra vegada) faràs de cap gros. Però amb el temps quan et facis gran et deixarem tocar el flabiol.

La questió és que passava el temps i les mides no el satifeien. Ell era petit, però ho volia tot gran.

CONTINUARÀ

dijous, 12 d?abril, 2007 per SinteticBrainMind
MOLT MOLT BÓ...QUAN CONTINUARÀ?...
dimecres, 11 de juliol, 2007 per Anna
Espero la continuació