Curs amb Ceac

En els apartats de pintura i dibuix podreu veure una petita mostra dels meus treballs inicials des de que vaig començar el curs per correspondència fins el juliol de 2009.

El curs de Ceac, et permet aprendre diferents tècniques, tant en materials per dibuix com en pintura.

Val a dir que quan vaig començar el curs la única experiència que tenia en pintures era la de pintar parets, a l'estil casolà, i de colorejar algun dibuix amb llapis de color. De dibuix, tot i que m'agradava, tampoc en tenia cap experiència, en el sentit academic.

És juts dir però que, gràcies al meu germà Francesc, pintor aficionat autodidacte, des de sempre he cultivat l'interès en la pintura i el dibuix en veura´l a ell, des de molt petit i fins al final, plasmant amb força talent, les seves creacions tant en paper com en la tela.

Però també és just dir, amb tota franquesa, que si he après a dibuixar i a pintar, segons les normes, a estat gràcies al curs a distància de CEAC, tot i que soc conscient que encara em queda molt per aprendre.


Dijous, 6 de juliol de 2009

Calella 10 del matí.

José Monforte, en representació de CEAC i en el meu propi domicili, em fa lliurament del Diploma del curs de Dibuix i Pintura.

Des d'aquí vull donar les gràcies públicament al Sr. Anibal Riberol, el meu professor.

A Adriana Aguilera, la meva tutora del curs, a les noies d'Administració, a José Monforte, y a CEAC en general.


José Monforte lliurant-me el diploma de CEAC

I en aquest moment, per a mi emocionant, perquè aquest diploma representa molt més que la finalització satisfactòria del curs, vull donar les gràcies, amb tot el meu cor, a la Montse la meva dona i a les nostres filles la Montserrat i l'Anna.

Des que vaig començar el curs no han parat de donar-me suport i en cada ocasió que era pertinent em feien regals relacionats amb les belles arts, tant material com llibres. Sempre revisant amb mi les proves corregides pel professor i amb la paciència de veure el menjador de casa convertit en un improvisat estudi de pintor. Tot per a donar-me ànims per a seguir endavant superant, en la mesura que fos possible, els moments tristos i difícils viscuts en poc temps per la pèrdua primer del meu pare, i el juny de l'any passat la del meu germà petit Siscu, als quals els feia il·lusió que als 50 anys emprengues aquesta aventura de realitzar el curs.

El meu germà també pintava, ho feia des de petit i tot i essenr totalment autodidacta, feia obres molt variades i de força talent.

Ara fa poc més d'un any, amb la serenor d'un home valent, em va regalar el seu cavallet, el maletí de les pintures que quan tenia 12 anys li va fer el nostre pare, i pinzells, olis i la paleta. Amb emoció ho estic utilitzant amb el convenciment de que quan pinto, el seu talent, i tot ell, està a mi.

Gràcies a la meva germana Rosa Maria, a la qual també li ha tocat viure aquests durs moments però que sempre a tingut força per encoratjar-me a seguir endavant, i no solament en el tema de la pintura.

I permeteu-me donar les gràcies a tots els membres de la família que m´han donat suport vivint amb curiositat el desenllaç final del curs. Uns han participat amb regals relacionats amb el món del dibuix i la pintura, altres m´han deixat llibres, etc.

Gràcies també als amics, companys de feina i coneguts que sabent que estava realitzant el curs sempre han mostrat interès i m´han animat a seguir endavant.

I al Joan del Bar Estrop de Calella, que quan es va assabentar que estava acabant el curs no va dubtar en encarregar-me un quadre. El meu primer encàrrec, a part dels de la família. Oli de 170 X 60 Tot un repte. Ara l'estic fent. Em deixen triar el tema. Només m´han demanat que tingui colors vius. A la foto que acompanya aquest escrit es pot veura a mig pintar, penjat a la paret del menjador, doncs no tinc més espai per pintar un quadre d'aquesta mida.

Gràcies també a la Nuri i al Pepe de la Taronja, que sovint visiten l'espai web dedicat a la pintura i dibuix i m'animen a seguir endavant regalant-me un munt de frases de felicitació i d'energia positiva. A la Victòria Garcia de Gaes Aran, antiga companya de GUM FM i a tants que encara que no esmenti, sempre recordaré. I com no, als meus pares, als que en el seu moment dedicarè l'espai que calgui, deixant per a mi totes aquelles coses que els voldria dir i agraïr.

Ara m'agradaria acabar amb una frase. No sé... potser una dedicatoria. Però no estic prou inspirat. Ho faré d'immediat. Us ho prometo.

Vaig a penjar el diploma.

Ah!! vull dir que la historia del meu curs està plena d'anecdotes, curiositats, i moments emotius. De mica en mica, en aquest espai web, en faré un resum de la historia.

Gràcies a tots.

Juliol 2009